Després del fort vent d'ahir avui ha sortit el sol i ha deixat un cel increiblement blau que es com un reflex del mar o potser caldría dir que el mar és un reflex del cel?
Per anar al Cap de Creus haig d'agafar el GR-11 que es el camí que recorre tot el Pirineu de cap a cap. Aquest camí s'agafa al final del poble i tot i que comença com un carrer que s'enfila fort cap amunt de seguida desapareix l'asfalt. Les vistes sobre la badia del Port de la Selva són molt boniques i contrasten agradablement amb les d'ahir. Damunt d'un turó a la falda de la muntanya hi ha Sant Pere de Rodes, i malgrat la llunyania la seva presencia és imponent, més sembla un castell que un monestir.
El camí s'endinsa en l'interior del territori fins a Sant Baldiri de Taballera, avui dia en ruïnes. Paisatge de pins increiblement verds, feixes de pissarra i un camí amable que es troba a recés del fort vent que he trobat aquest matí al Port de la Selva.
Vorejo el Puig del Moro per acabar baixant a Cala Taballera, on el mar i la muntanya es casen harmoniosament. A banda i banda de la platja puntes de terra que s'endinsen en el mar com dues banyes potents. A penes una cabana de pescadors i una barca que algú ha escorat a la platja. Havia previst bivaquejar en aquest lloc però ara només puc gaudir-lo de camí al Cap de Creus.
Seguint el camí passo pel Mas dels Rabassers i a partir del Coll de les Portes començo a veure el blau del mar. Sense adonar-me estic accelerant el pas pel fort desig d'arribar al Cap de Creus. Bufa un fort vent que no descansa ni un sol moment, però la força del paisatge compensa aquest vent que a vegades sembla que se t'endugui.
Arribo al Cap de Creus cansat i una mica fart del fort vent. Agafo lloc en una de les taules que es troba a l'exterior i demano una cervesa que me la prenc mentre agafo algunes notes de la excursió del día i repasso la jornada que em queda encara per recorrer.
El camí continua fins a Cadaqués, vila que em porta molts records i que sempre m'ha acollit molt bé i on sempre he trobat un moment per a la reflexió i pel retrobament amb mi mateix. També per la diversió i la lectura.
Al agafar un camí equivocat acabo desembocant en la carretera i essent ja impossible de tornar a agafar el camí em resigno a continuar per la carretra fins arribar a Port Lligat i després ja a uns pocs minuts a peu a Cadaqués on m'aturo a pendre una cervesa ben freda a la terrassa del Bar Boia. Els meus peus també troben un moment per descansar i airejar-se després d'una llarga jornada.
Segueixo ara el GR 92 en direcció a Cala Juncols on vull passar la nit a la platja fent un bivac. Passo al costat del Mas d'en Baltre que restaurat ocupa un lloc privilegiat des d'on es veuen unes vistes impressionants sobre el mar des d'un lloc solitari i salvatge.
Arribo cap al tard a Cala Juncols després d'una molt llarga jornada que m'ha portat per paisatges de gran bellesa, i on cansat pero satisfet arribo amb la intenció de passar la nit en "els millors dels hotels possibles", aquell que em deixa veure tots els estels del cel.
Bany a la platja en la foscor de la nit, sopar "Avecrem"de fogonet, i dormir sobre un matalàs de pedres a penes amorteïdes per la meva màrfega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada