Surt el sol i es un moment màgic. Tots els colors s'han posat d'acord per substituir la foscor negra de la nit, en un moment de gran bellesa. Tota la creació està explicada en aquest precís moment en que surt el sol. Un nou dia ha nascut, un nou món s'ha creat, totes les possibilitats s'han accionat de nou per a que la llibertat nostra de cada dia sigui possible. No ens hauriem de perdre mai un moment aixi, de ben segur que la nostra vida tindría un altre sentit molt més autèntic.
Per tal d'evitar l'intrincat laberint de les urbanitzacions d'Aigua-Xel.lida, segueixo el GR-92 que voreja la muntanya de Ses Falugues. Aquest tram s'em fa pesat doncs transcorre per l'asfalt i al costat de xalets i apartaments que es construeixen moltes vegades damunt les fortes pendents dels barrancs i rieres que trobo pel camí. Sempre buscant veure ni que sigui un petit troç del blau del mar encara que a quilometres de distancia. Ja de baixada arribo a Tamariu a una hora en que els turistes del Hotel Tamariu que retornen a casa seva s'han posat d'acord per esmorzar tots a la mateixa hora. M'espero una bona mitja hora fins que couen la barreta del meu entrepà. Calma i ambient familiar en aquest racó de la Costa Brava. Ni una veu més alta que una altra. El temps sembla transcorre lentament.
Un cop esmorzat segueixo cap a Llafranch i Calella. Es succeeixen les cales i les platges tranquiles. En aquesta part de la costa s'ha cuidat més la imatge de les construccions i això fa que el seu paisatge urbà estigui millor integrat en la costa. Estic en un territori per mi ben conegut i que he freqüentat en moltes ocasions així que em passejo amb la familiaritat de qui coneix bé el lloc i no m'aturo més que per comprar anti-inflmatoris en una farmacia per a que m'ajudin a alleujar el mal del meu genoll.
Pero abans em cal pujar al Far de Sant Sebastià. Pel camí he trobat a en Gerard un noi de Premià de Mar que ha aprofitat els dies que te de vancaces per fer el cami del GR-92. Va agafar el tren des de Premià de Mar fins a Port-Bou, dient als seus pares que tornaría a Premià de Mar a peu i de moment ho està aconseguint.
De pas per Llafranch passo a saludar al meu ex-company de classe en Carlos Bisbe, conegut com "El Rambo de la Costa Brava" pels seus coctels explosius. Recordem vells temps i també la recent mort d'en Tito Comadira que també formava part de la nostra classe. Tot i que em convida a dinar, declino fer-ho en aquell moment i li prometo que ho faré en un altre moment quan tingui més temps. L'Hotel Llafranch té una llarga i dilatada historia i és un establiment emblemàtic que s'ha sabut adaptar als nous temps. (www.hllafranch.com ).
De Llafranch a Calella de Palafrugell es un moment. Seguint el camí de ronda i l'amabilitat del paisatge; la bellesa de l'entorn m'ajuda a que encara es faci més curt.
Seguint el GR-92 i per salvar la costa més abrubta passem per tunels que han estat excavats en la roca per a servir de pas entre dues vores.
Més endavant m'enfilo fins el Jardi Botanic de Cap Roig, però des d'aqui estant no resulta fàcil trobar el camí que baixa fins a la Platja del Crit, aixi que penso que el millor es seguir el GR-92 que m'ha de portar fins a la Platja de Castell una platja que gracies a la lluita dels ecologistes i a la important campanya de "Salvem Castell" es va lliurar de la especulació urbanistica i avui dia es una platja lliure de edificacions i d'alt contingut natural.
A continuació es troba la Cala S'Alguer, una cala petita i tranquila on uns poquissims privilegiats hi tenen una cabana de pescadors, algunes de les quals han esdevingut casetes d'estiueig. Les seves portes i finestres pintades de colors li donen un toc distintiu de gran bellesa.
Al costat de S'Alguer hi ha la Platja de la Fosca que aquest estiu he freqüentat amb la meva familia sobretot perquè la platja no és gens fonda i els nens poden nedar sense perill. En el Bar By Pass que dona al passeig de La Fosca, un guitarrista ha improvitzat algunes cançons al voltant d'un grup i espontaneament m'assec i em demano una cervesa per gaudir de la música en un moment en que els turistes son minoria i la poca feina deixa temps per l'entreteniment.
Palamós està a un pas. Cal enfilar-se al Cap Gros i baixar fins al port per després arribar al Pedró i ja seré al passeig marítim.
Per arribar a Sant Antoni de Calonge i Torre Valentina només cal seguir el passeig marítim i d'una manera fàcil i planera s'arriba sense cap dificultat que no sigui el trepitjar l'asfalt dur.
El temps comença a canviar i han aparegut al cel uns nuvols que presagien pluja per a les properes hores. El meu barómetre anuncia baixes pressions i encara que no espero pluja de manera inminent, hauré d'estar atent per evitar fer bivac i haver de sortir corrent per buscar aixopluc. Encara em queda un bon troç fins arribar a la Platja d'Aro on vull passar la nit i per arribar-hi passaré per unes cales que en res s'assemblen a les llargues platges de Palamós, Sant Antoni i Platja d'Aro. Son petites platges que com la platja de Roques Planes conserven la bellesa original de la Costa Brava lluny d'edificacions invasores.
Arribo a Platja d'Aro quan ja es de nit. Cervesa en una terrassa del Passeig Marítim per descansar una mica i refrescar-me. Certament dec semblar un "bitxu raru" vestit de muntanyenc i amb la meva motxilla enmig de gent ben mudada i a diferencia de mi que fan bona olor. Encara que jo no la sento, imagino que dec fer molta pudor de suat, però les bones maneres de la gent fa que ningú es queixi.
Sopar en un bufet lliure i bivac a la platja molt a prop de la Marina de Port d'Aro. La sorra es el meu matalàs i els estels els meus somnis i anhels. Bona nit i tapa't.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada