Port Bou és un poble frontera. Aquest aspecte es nota només de posar els peus en els seus carrers, el seu passeig o en la seva platja. Tot sembla que estigui de pas, que estigui condemnat a ésser passatger, a no tenir cap intenció de romandre més enllà de unes poques hores. És una sensació dificil d'expressar però ben fàcil de sentir i copsar. Podriem dir que és una illa irreal, envoltada pel mar i per les muntanyes i ficada en un clot. La seva estació de tren té un protagonisme i una presencia important. Es gran i encara que molt més important en altres èpoques, avui dia té una presencia imponent que no pot passar desapercebuda per a ningú que trepitgi aquestes terres frontereres.
Aquí comença aquest viatge, excursió, aventura que m'ha de portar a recorrer la nostra Costa Brava en la seva totalitat. Personalment he decidit de posar a Port Bou en el començament del trajecte però hauría pogut ésser a l'inrevés i després de diversos dies de camí hauria d'arribar a l'illot de Sa Palomera a Blanes.
Conscient de les dificultats i incomoditats que trobaré al llarg del meu camí decideixo començar aquest viatge amb un bon sopar al Restaurant Passatges que es troba en el Passeig Maritim. Un bon sopar de cuina elaborada però de base tradicional catalana, amb incorporacions internacionals i regat amb un bon vi blanc de l'empordà, dona el tret de sortida al Viatge per la Costa Brava.
No hi ha gaire vida social ni grans oportunitats de fer amics a Port Bou, així que després de Sopar pujo fins al mirador d'en Walther Benjamin per relaxar-me una mica i després d'uns minuts assegut davant de la badia m'en vaig a dormir al B&B Comodoro on tinc reservada una habitació.
Al matí després d'un esmorzar convencional en la terrassa d'aquesta pensió-hotel m'enfilo de nou al mirador d'en Walther Benjamin per contemplar el poble des d'aquest lloc privilegiat en honor d'aquest escriptor que va trobar la mort a Port Bou. Es tracta d'un monument a les persones anonimes que varen tenir la necessitat de passar per aquestes terres fugint de la injusticia i el totalitarisme que volía simplement eliminar-los per foragitar la diferencia molesta que crea diversitat.
La primera senyal del GR-92 es troba en el Passeig Maritim i els primers passos comencen al davant de l'antiga seu de Correus, a la cruïlla entre els carres Alcalde Miquel Cabré i Enric Granados (mercat).
El camí comença pujant unes escales que de seguida es converteixen en un corriol que s'enfila muntanya amunt en direcció al Coll del Frare. La panoramica i la vista que ens dona l'alçada sobre el poble es impressionant i ens situa en el paisatge entre muntanyes i mar tan tipic de la Costa Brava.
En arribar al Coll del Frare, el camí flanqueja la vessant de la muntanya de cara al mar, oferint-me unes vistes precioses. Noto com el peu que ja abans de marxar em donava problemes, ara els dolors s'han accentuat i cada cop em fa més mal. No és un bon començament i començo a tenir por de que aquest problema del peu dret sigui un mal auguri per aquest viatge.
Després de flanquejar la muntanya, el camí baixa directament cap el poble de Colera. La baixada se m'ha fet molt dolorosa, i només d'arribar a Colera m'ha semblat més recomanable descansar un dia a risc de perdre unes valioses hores per tal d'aconseguir el meu objectiu final. M'acomodo en la Pensió Hostal Mont-Mercè, que es troba a prop del mar. Descansar, banyar-me, menjar, beure, tornar a descansar i tornar a banyar-me.
També aprofito per visitar el poble de Colera.
A la tarda a la Galeria d'Art Horizon ( www.galeria-horizon.com ) inauguren una exposició que he decidit anar a veure.
Aquesta galeria la gestionen la Silvy Wittevrongel galerista belga i en Ralph Bernabei artista neoiorquès i instal.lat a Colera des de fa una bona colla d'anys. Passo una bona vetllada acompanyat de la Sabina Friesicke ( sabinafriesicke.com ) una artista alemana que treballa a Nova York i que m'ensenya alguns dels seus treballs que trobo "inquietants".
La vetllada es molt agradable i gairebé sense donar-me compte em trobo obrint ampolles de cava per al convidats. Més tard ens anem uns quants escollits a sopar al REstaurant Jovent que ens tenen reservada una taula rodona en el seu acollidor pati. Un bon pica pica regat amb un bon vi de Ribera del Duero i per acabar d'omplir el forat de la panxa uns magnifics canelons de marisc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada