El sol surt cada dia en el mar, però avui els colors del sol en el moment de sortir del seu llit de nit fosca m'han semblat més vius que mai.
El dia comença amb quilometres i més quilometres de platja sense cap edificació. En l'horitzó una linia blava més fosca que promet ser L'Escala i al final de tot la muntanya de Montgó.
Malgrat la meva guia em diu que puc caminar al llarg de tot el front marítim i creuar sense problemes la Gola del Fluvià, resulta ser impossible creuarla amb la motxilla sense risc de que quedi completament mullada i com a consequencia hagi d'abandonar el meu objectiu.
Decideixo provar la fondària sense motxilla i amb el banyador posat per comprovar per mi mateix la fondària i la possibilitat real de creuar.
Sense la inestimable ajuda d'en Josep del Club de Vela La Gola del Fluvià, hauría d'haver reculat cap l'interior i hauria d'haver fet diversos quilometres més. Quan li vaig explicar el projecte en el que estava embolicat i que havia sortit des de Port Bou i que tenia els dies i les hores contades per arribar a Blanes abans de començar a treballar em va oferir la seva llanxa per creuar el riu, amb l'advertiment de que no li digués a ningú que ho havia fet, ja que cada dia moltes persones li demanaven el mateix que jo i ell no hi pot accedir a risc de deixar de banda la seva activitat empresarial. Gràcies Josep, de debó.
Quilometres i més quilometres de platja que semblen no acabar-se mai. A la platja d'Empuries em banyo per refrescar-me una mica del llarg dia de sorra i platja. Arribo a la desembocadura del Riu Vell que travesso per un pont metàl.lic.
Sant Marti d'Empuries està lligat a la presencia dels grecs i encara avui dia es poden contemplar les runes dels assentaments grecs que hi ha haver en aquesta zona fa un bon grapat de segles.
L'Escala queda a poca distancia, i abans d'encarar el darrer tram del dia que m'ha de portar a L'Estartit decideixo dinar a Riells, just davant del mar. Pizza i una bona ampolla de vi rosat ben fred, em donaran la energia necessaria per arribar on tinc previst.
Intentant resseguir la linia de costa arribo a Cala Montgó. Ara que les instal.lacions militars de L'Escala estan desmantellades, entro en el recinte per resseguir més a prop la linia de front marítim, fidel a la idea inicial de caminar el més a prop possible del mar. Descobreixo paisatges nous, en un lloc que tot i estar molt a prop de casa he recorregut sempre per carretera sense reparar en fer un camí més lent i pausat i més proper al paisatge marítim.
Arribo a Cala Montgó i després d'un breu repòs, agafo el camí que surt de la dreta i s'enfila fins a la Punta del Milà per després agafar la pista del GR-92 que va directament a L'Estartit. Tot i que la idea inicial era baixar fins a Cala Ferriol i potser fins i tot dormir allà, l'avançada hora, el camí que encara em queda per fer i sobretot la constatació que els dies passen més rapidament que els quilometres que he recorregut en els dies que porto de camí, em fan decidir anar cap a L'Estartit directament. Porto dos dies fent bivac i crec que aquesta nit m'anirà bé pendre una dutxa calenta i dormir en un llit.
El camí de baixada fins a L'Estartit es fa estret i complicat a mesura que m'acosto al poble. Una forta pendent em deixa al costat d'un camping quan ja es fosc i les llums comencen a encendre's. Ha estat una jornada molt llarga i la vull compensar amb un bon llobarro, acompanyat de sonsos, xipirons i clamars a la romana i una ampolla de Blanc Pescador ben freda per fer baixar aquest plat de peix. A les 12h de la nit ja soc al llit. No he posat el despertador, doncs necessito descansar i considero que ha de ser el meu cos el que marqui la hora d'aixecar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada