Després d'un bon esmorzar ( entrepà de pernil salat i canya de cervesa ) em disposo a fer avui també una llarga etapa. Tinc per davant meu una llarga platja que sense cap interrupció m'ha de portar fins a la Platja de Pals. Amb les primeres hores del matí hi ha qui aprofita per anar a correr o simplement caminar amb gos o sense per la platja i carregar-se de bones vibracions per encarar el dia. Estic convençut de que aquest començament del dia es molt millor que el que fem a ciutat, que ens aixequem a correcuita i després amb el coet al cul anem a la feina, sense gairebé ni reconeixer al veï que baixa amb nosaltres per l'ascensor.
La Gola del Ter separa la platja de L'Estartit i la platja de la Fonollera, i tinc por de no poder creuar aquesta gola sense mullar la motxilla i perjudicar tot el que porto dins. Aixi que mesuro molt bé la fondaria i el millor pas per evitar el lloc més fons i la corrent del riu quan s'ajunta amb el mar. Provo primer de passar sense motxilla, i un cop veig que puc passar sense problema, em trec la roba per no mullar-la i em carrego la motxilla disposar a creuar, però,... em ara que veig les fotos me n'adono que em vaig oblidar de posar-me el banyador així que espero que no escandalitzin a ningú. Us ho cregueu o no; no vaig voler perdre temps desfent la motxilla per buscar el banyador entre el meu equipatge aixi que vaig optar per el més ràpid.
Aqui no s'acaba la dificultat doncs just abans d'arribar a la platja de Pals haig de creuar també la desembocadoura de les Basses d'en Coll. Aquest cop no resulta ser tan fons.
Al arribar a la Platja de Pals aprofito per comprar aigua i refrescar-me una mica. Mitja hora es suficient per a refer-me del que ha estat fins ara una dura tirada caminat per la sorra de la platja. Enfilo cap a la platja de Illa Roja, una de les primeres platges nudistes que es varen constituir a la Costa Brava.
Tot seguit arribo a Sa Riera una cala que encara conserva l'encant dels pobles petits a la vora del mar. No tinc temps d'aturar-me doncs m'he proposat anar adormir a alguna cala arecerada d'Aiguablava, i encara queda un bon troç.
En una de les puntes del Cap de Begur trobo el mític Hotel Cap Sa Sal amb la seva presencia imponent com un guardià al capdemunt d'una talaia.
I unes passes més endavant l'embarcador d'Aiguafreda, que aprofito per a banyar-me sense que la sorra m'empastifi la roba o les sabates. L'aigua clara, les roques i la vegetació submarina li donen una tonalitat increiblement verdosa.
on no puc resistir asseure'm en el restaurant Es Furió a menjar-me un arròs a la cassola ( estil empordanès ). Heus aquí un testimoni gràfic del que us explico,...
Després d'un dinar com aquest, en un lloc tan tranquil i on s'està tan placidament rebaixo el meu pols cardíac i m'empleno del paisatge meravellós d'aquest racó de la Costa Brava,...
I em venen ganes de fer una becaina, però encara no sé on passaré la nit i vull poder decidir-ho abans que es faci fosc, i la nit trii per mi el lloc on planxaré la meva orella.
Re-emprenc el meu camí cap a Aiguablava amb la esperança de trobar una cala tranquila on fer bivac a la nit. Arribo a Cala Fornells i trobo un lloc que es planer i tranquil a prop del mar i decideixo que serà aquest el lloc on passaré la nit. Però me n'adono que no tinc prou aigua per cuinar o per beure i en aquesta zona no hi ha cap supermercat, només xalets i algún hotel escampat. Segueixo uns passos més i em trobo amb l'Hotel Aiguablava on recordo que treballa un client meu com a recepcionista, i sense pensar-m'ho dues vegades entro en la recepció i demano per en Jaume Ros, que es sorpen moltissim de veure'm allà i amb un aspecte molt diferent de quna em troba a la oficina. M'ofereix emplenar-me la cantimplora amb aigua de la font.
Amb la cantimplora plena reculo fins a Cala Fornells, i preparo el sac i la màrfega i em poso a escalfar l'aigua per a una sopa i un sobre de pasta hidrofilitzada que serà el meu sopar aquesta nit. Mentre s'escalfa l'aigua aprofito per banyar-me. Una experiencia magnifica en un lloc meravellós.
La Gola del Ter separa la platja de L'Estartit i la platja de la Fonollera, i tinc por de no poder creuar aquesta gola sense mullar la motxilla i perjudicar tot el que porto dins. Aixi que mesuro molt bé la fondaria i el millor pas per evitar el lloc més fons i la corrent del riu quan s'ajunta amb el mar. Provo primer de passar sense motxilla, i un cop veig que puc passar sense problema, em trec la roba per no mullar-la i em carrego la motxilla disposar a creuar, però,... em ara que veig les fotos me n'adono que em vaig oblidar de posar-me el banyador així que espero que no escandalitzin a ningú. Us ho cregueu o no; no vaig voler perdre temps desfent la motxilla per buscar el banyador entre el meu equipatge aixi que vaig optar per el més ràpid.
Aqui no s'acaba la dificultat doncs just abans d'arribar a la platja de Pals haig de creuar també la desembocadoura de les Basses d'en Coll. Aquest cop no resulta ser tan fons.
Però sempre hi ha qui ho té més dificil,...
I també qui ho té més, molt més fàcil,...
Al arribar a la Platja de Pals aprofito per comprar aigua i refrescar-me una mica. Mitja hora es suficient per a refer-me del que ha estat fins ara una dura tirada caminat per la sorra de la platja. Enfilo cap a la platja de Illa Roja, una de les primeres platges nudistes que es varen constituir a la Costa Brava.
Tot seguit arribo a Sa Riera una cala que encara conserva l'encant dels pobles petits a la vora del mar. No tinc temps d'aturar-me doncs m'he proposat anar adormir a alguna cala arecerada d'Aiguablava, i encara queda un bon troç.
A partir de Sa Riera comença el Massis de Begur. el camí s'enfila muntanya amunt i també baixa muntanya avall, per superar els penya-segats que separen unes cales d'altres. El paisatge es torna abrupte i la muntanya s'ajunta amb el mar en una varietat de colors verds i blaus. La roca vermella hi posa un bellissim contrapunt de color.
En una de les puntes del Cap de Begur trobo el mític Hotel Cap Sa Sal amb la seva presencia imponent com un guardià al capdemunt d'una talaia.
I unes passes més endavant l'embarcador d'Aiguafreda, que aprofito per a banyar-me sense que la sorra m'empastifi la roba o les sabates. L'aigua clara, les roques i la vegetació submarina li donen una tonalitat increiblement verdosa.
Seguint el camí de ronda arribo a la Cala Sa Tuna
on no puc resistir asseure'm en el restaurant Es Furió a menjar-me un arròs a la cassola ( estil empordanès ). Heus aquí un testimoni gràfic del que us explico,...
Després d'un dinar com aquest, en un lloc tan tranquil i on s'està tan placidament rebaixo el meu pols cardíac i m'empleno del paisatge meravellós d'aquest racó de la Costa Brava,...
I em venen ganes de fer una becaina, però encara no sé on passaré la nit i vull poder decidir-ho abans que es faci fosc, i la nit trii per mi el lloc on planxaré la meva orella.
Re-emprenc el meu camí cap a Aiguablava amb la esperança de trobar una cala tranquila on fer bivac a la nit. Arribo a Cala Fornells i trobo un lloc que es planer i tranquil a prop del mar i decideixo que serà aquest el lloc on passaré la nit. Però me n'adono que no tinc prou aigua per cuinar o per beure i en aquesta zona no hi ha cap supermercat, només xalets i algún hotel escampat. Segueixo uns passos més i em trobo amb l'Hotel Aiguablava on recordo que treballa un client meu com a recepcionista, i sense pensar-m'ho dues vegades entro en la recepció i demano per en Jaume Ros, que es sorpen moltissim de veure'm allà i amb un aspecte molt diferent de quna em troba a la oficina. M'ofereix emplenar-me la cantimplora amb aigua de la font.
Amb la cantimplora plena reculo fins a Cala Fornells, i preparo el sac i la màrfega i em poso a escalfar l'aigua per a una sopa i un sobre de pasta hidrofilitzada que serà el meu sopar aquesta nit. Mentre s'escalfa l'aigua aprofito per banyar-me. Una experiencia magnifica en un lloc meravellós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada