TOSSA DE MAR > BLANES (SA PALOMERA)

Esmorzar en el hostal on he dormit. Cel completament blau, un blau molt intens, gairebé irreal. El genoll em fa molt de mal i la mestressa de l'hostal em dona una crema per a aquests casos que resulta alleujar-me el dolor de manera important. 

Després d'enfilar-me fins a la part més alta de la vila Vella, agafo el camí de ronda que passa per diferents miradors estrategicament situats al fil dels penya-segats que hi ha a la mateixa costa, fins arribar al Mirador des Cards, on agafo el camí del GR 92 per a salvar la ditancia fins a Lloret de Mar.

Tot i que hi ha un camí que partint del Mirador Es Card baixa cap el mar fins a Cala Llorell i Porto Pi decideixo agafar el GR-92 ja que el genoll em fa mal i no vull teir problemes ara que soc a punt de finalitzar aquesta travessa. 

El cami que recorre les platges té algún tram on hi ha esllavissades i prefereixo "assegurar el tret" aixi que agafo el camí que abandona el litoral per endinsar-se en els bosc. Pero de seguida el camí boscos topa amb urbanitzacions que han crescut a la ombra de LLoret i Tossa i sovint em trobo caminant per carrers, vials i carreteres que m'apropen cada co més a LLoret. 

A partir de la Sureda d'en Santos, el GR-92 segueix la vora de la carretera, aprofito un resturant de carretera per a comprar aigua. I quyan deixa la carretera es per a vorejar o creuar urbanitzacions com la de Canyelles on es troba el conegut restaurant El Trull o altres urbanitzacions que s'enganxen unes amb altres fins que a la urbanització La Tortuga el cami baixa fins al mar fins arribar finalment a LLoret de Mar, una població eminentment turistica i tristement famosa per els aldarulls que es produeixen sobretot de nit quan les begudes alcoholiques  prenen el portagonisme als turistes tranquils del matí.

Després de dinar a Lloret i de reposar forces, el camí de Lloret a Blanes s'em fa un passeig. Aquesta aventura s'acosta al seu fi. Avui es diumenge i demà em tocarà re-incorporar-me a la feina. Quan miro enrera sembla que hagi passat molt més que una setmana. El genoll em continua fent mal, però no hi ha cap senyal de la gota que em feia la guitza a començament de travessa. 
El camí de ronda em porta fins a la platja de Fenals i després de vorejar els Jardins de Santa Clotilde que deixo la seva visita per a una altra ocasió arribo a la Ermita de Santa Cristina, que es troba a uns metres de on passa el camí. La Ermita es tancada però el lloc mereix una visita encara que sigui una visita fugissera.

Des de la Ermita de Santa Cristina el GR-92 em porta facilment fins al Castell de Sant Joan des d'on hi ha potser la millor vista de Blanes i la seva platja. Turistes, curiosos, parelles d'enamorats son els que freqüenten aquest lloc. Em sento una mica estrany en un lloc com aquest. Amb la meva motxilla, suat i amb la roba bruta, fent pudor i amb una pell morena després de tants dies de caminar sota un sol insistent.
El meu objectiu, l'objectiu d'aquesta travessa està davant dels meus ulls, han estat més de 250 qm. de travessa i ara està a punt d'acabar-se. No sé si sabré avenir-me a un altre ritme que no sigui el de caminar cada dia durant un grapat d'hores, menjar i dormir, sense cap més preocupació que arribar a Sa Palomera. 
Em quedo una estona fent fotos, i mirant el meu objectiu, embadalit com un nen, fins que em decideixo a baixar.

Per baixar fins a Blanes el GR-92 baixa unes escales llarguíssimes que enllacen amb unes altres escales i després amb unes altres i el meu genoll em torna a fer molt de mal, ja que nota l'impacte de deixar anar el peu i tot el pes del meu cos en un graó darrera d'un altre i un altre. M'afanyo a baixar per tal de reduir el temps de patiment. Cada cop estic més a prop del mar fins que finalment després de passar per uns carrers estrets acabo en el Passeig del Mar. 

Uns metres més i seré a Sa Palomera,....

PLATJA D'ARO > TOSSA DE MAR

M'he aixecat ben d'hora. Tinc un dia molt llarg davant meu i m'he proposat arribar fins a Tossa de Mar. Si aconsegueixo arribar-hi, només en quedarà el diumenge per fer els darrers quilometres fins a Blanes. Els nuvols d'ahir s'han consolidat i em pregunto si el mal temps que anuncien per a diumenge no s'haurà avançat a avui dissabte. 

Obligat a recular a causa del Port, el vorejo i entro en la platja de Sa Conca. Aquí comença un dels millors camins de ronda al costat de grans cases i mansions de les primeres que es varen construir a la Costa Brava i també de l'emblematic Hostal Sa Gavina de 5 *****. Després de superar la punta de Cala Pedrosa i la punta d'en Pau arribo a la Platja de Sant Pol de S'Agaró, on encara hi ha les cabines de fusta, pintades de coloraines a la vora del mar per tal de que els banyistes es canviessin i no haguessin de passejar-se desarreglats fora de la platja. Quina delicadesa per a una època en que regna la mediocritat i la vulgaritat per tot arreu.

Mentre esmorzo en la terrasseta d'un hotel de S'Agaró comencen a caure les primeres gotes de pluja. El cambrer que ens serveix em pregunta sobre els detalls de la ruta que estic fent, i li explico alguns detalls que semblen captar el seu 'interés. 
Seguint el camí de ronda arribo a Sant Feliu de Guixols, passant per davant del conegut Curhotel Hipocrátes, on els que s'ho poden permetre fan cures d'aprimament. Recorro tot el passeig de Sant Feliu i pujo fins a la Ermita de Sant Elm que es un magnific mirador des d'on contemplar aquesta part de la costa.

Per tal d'evitar la costa tan abrupta que separa Sant Feliu de Guixols de Tossa de Mar i evitar la carretera que amb moltes corbes salva aquesta distancia, agafo el camí que travessa el Massís de l'Ardenya, per camins de boscos, que resultaren no estar massa freqüentats.
El camí passa per el Coll de Portes, on trobo una dona que camina amb unes xancles, no resulta dificil arribar al Collet de la Mare de Déu, i seguint unes grans fletxes de guix blanc pintades a terra arribo també a Sant Benet del Bosc, i més enllà a la Creu d'en Barraquer, on han fet una creu a terra apilant pedres recollides de l'entorn, però és a partir d'aquest punt que a falta d'indicadors fiables i sense una referencia clara en una superficie enorme de bosc que embolcalla totes les muntanyes sens eque es pugui veure un cami en la distancia que decideixo baixar per una pista que sembla que m'abocarà en una de les urbanitzacions que s'han construit a la vora de la carretera. 

Finalment ha resultat que he anat a parar a la carretera a prop del qm. 35 davant de la Cala del Sr. Ramon. Després d'un moment de descans per refer-me no solament física sino també psiquicament per a no haver estat capaç d'arribar a Sant Grau d'Ardenya seguint el camí, camino per la estreta vora de la carretera, però tot el dia ha estat plovent a estones intermitents i ara a la tarda sembla que promet fer-ho més insistentment i molt a pesar meu i amb tot el dolor de l'ànima arribat a la cruïlla de Cala Salionç, truco per tal de que un taxi em vingui a rescatar i em traslladi fins a Tossa on aquesta nit dormiré en un hostal per a evitar el mal temps que ara ja es una realitat i també per a descansar bé i estar en bones condicions per a encarar la ultima i darrera etapa i assolir el meu objectiu d'arribar a Sa Palomera a Blanes.

Sopar de peix ben regat per vi blanc en un petit bar de Tossa per celebrar la ultima nit del meu periple per la Costa Brava. Plou però no fa fred. M'he instal.lat en un hostal familiar que porten unes senyores gallegues. Net i molt decent. Només se senten les corredisses d'unes noies que han vingut a Tossa per celebrar un comiat de solter, però deuen estar en una altra planta allunyada d'on estic, ja que el soroll em sembla llunyà. 
Estic practicament al final d'aquest viatge i sento una certa enyorança. Els records s'acumulen i lamento no tenir més temps per a continuar més dies caminant per la costa. El genoll em fa mal, cada cop més mal. Pero quan em fico al llit i em prenc un anti-inflamatori se m'alleuja el dolor. Desitjo que aquesta pluja sigui el front que varen anunciar per a diumenge i que demà faci un dia ben assoleiat, que em faci més agradable els ultims quilometres que falten fins a Blanes.